El Camí de la Llibertat - L'Arieja lloc de pas privilegiat

Situat gairebé al mig de la carena pirinenca, aquest departament que comparteix part de la seva frontera amb Espanya i Andorra, fou des de empre, un lloc d'intercanvi privilegiat entre els dos països, franquejant colls sovint anomenats "ports", amb una altitud compresa entre 2 000 i 2 500 metres. A l'oest limita amb l'Alta Garona on es situa el Couserans, prolongada a l'est per la regió del país de Foix, segueix la regió d'Acs les Termes, veïna dels Pirineus orientals i d'Andorra.

En línia directa amb Espanya i més precisament la Vall d'Aran, aquesta contrada estava idealment collocada per afavorir les evasions. Degut a llur situació, les diverses xarxes anteriorment mencionades hi crearen cadenes. D'evasió. De fet la zona s'estén sobre una quarantena de quilòmetres als voltants de Sant Girons, la capital administrativa, punt de confluència de valls que donen sortida a la frontera passant pel Couserans, regió muntanyosa i frondosa i de difícil accés ; a grans trets, es situa entre el Portet d'Aspet, veí del pic de Crabré (2 629 m) i dels confins del Massatois que domina el pic dels Tres Senyors (2 199 m). Durant l'occupació alemanya una línia de ferrocarril avui desapareguda connectava Tolosa i Sant Girons (la casa del Camí de la Llibertat a estat construïda simbòlicament en el mateix indret de l'antiga estació), final d'una línia molt vigilada per la milícia i la Gestapo. Els candidats a l'evasió estava a punt de marxa però... únicament fins el novembre de 1942, pels motius anteriorment exposats i gairebé totes les temptatives reeixien, doncs els trajectes transitaven per camins de poca dificultat com, per exemple, els "ports" d'Aula o de Salau, que eixien dels pobles de Couflens i de Seix. Tant aviat com les forces nazis ocuparen la zona lliure, la necessitat d'utilitzar les xarxes, connexions i guies segurs es feu palesa amb persones bregades a aquestes missions, sempre actuant amb la màxima discreció.



La dificultat així com la llargada dels itineraris es van accentuar al fil dels mesos segons s'incrementava la vigilància ; a partir de llavors, els camins van emprar els "ports" en totes les estacions de l'any, els ports de Guillou per Aulus, (un bebè jueu el va franquejar en braços de Jeanne Rogalle que fou homenatjada amb el títol de justa, 60 anys més tard : relat que podeu llegir en el portal de l'Associació...), el port de Martérat per Ustou, d'Orle o Urets per Sentein, de Bentaillou per la vall de Biros... i finalment i sobretot pel port de la Claouère pel Mont Vallier, camí de referència i la descripció del qual permetrà al lector una descripció més acurada de les dificultats, tant materials com físiques, psicològiques o meteorològiques (sovint execrables a la primavera o a l'hivern) i típiques de tots aquests camins que gairebé tots els candidats a l'evasió, qui més qui menys, van haver d'afrontar. No cal dir que alguns d'ells hi van perdre la vida i que sense cap mena de dubte, aquestes travesses perilloses van engendrar innombrables drames coneguts o ignorats...

Els passadors del Couserans van pagar un greu tribut amb execucions i deportacions. Tanmateix la bona coneixença del terreny i dels costums dels seus perseguidors els van permetre desmuntar les trampes que els esperaven. Una trentena d'aquests passadors van permetre passar prop de 3 000 persones : 2 674 homes i 158 dones censades en les llistes de la presó de Sort a Espanya, i a les quals se'ls pot afegir aquelles que amb més sort van poder eludir l'empresonament espanyol, final temporer de tots els passos efectuats en la vintena d'itineraris emprats pels camins d'evasió. Entre tots, figura com un dels més emblemàtics i representatiu, el Camí de la Llibertat, anteriorment mencionat, i que unia Sant Girons a Sort passant pel pirinenc Mont Valier.

Aquest pòsit històric, ric de testimoniatges i reculls morals i materials mereix un reconeixement i treball de memòria i forma una anella que ens lliga a aquesta història. No és res més que la missió que s'ha proposat l'Associació del Camí de la Llibertat mitjançant dos realitzacions :

- La creació de la casa del Camí de la Llibertat.
- L'organització d'una caminada commemorativa sobre el recorregut del camí de la llibertat el segon cap de setmana de juliol.

La Casa del Camí de la Llibertat.
Finançada al 50 per cent per fons europeus, inaugurada l'any 2007, se situa a l'entrada nord de la ciutat, on l'antiga estació estava ubicada.


Es composa de dues parts : una planta baixa, on amb afany d'objectivitat històrica i honradesa intellectual, trobem una exposició permanent articulada a l'entorn dels Passadors i Evadits de França ; diferents panels ens ho mostren i alhora esmenten els llocs d'internament a Espanya, les xarxes, els Itineraris, els allotjaments, i els Passos, els llocs de residència forçada dels Jueus, els pilots abatuts en el nostre territori, els llocs de Memòria, els Màrtirs, els herois... Es complementa amb exposicions temporals enfocades en temes relacionats al mateix període, i una primera planta amb altell que dona cabuda als arxius i a la biblioteca. Roman oberta al públic cada dia de dilluns a divendres de les 14 hores a les 16 hores 30.