El Camí de la Llibertat - El recorregut del Camí de la Llibertat

El recorregut del Camí de la Llibertat.
L'itinerari del camí d'evasió ha estat reconegut, marcat i autentificat a nivell de la Presidència de la república, entre altres llocs de pas pel Couserans, i inaugurat l'any 1994. El símbol que representa destaca pel fet que, per molt paradoxal que pugui semblar-nos, i tot i que sigui un dels camins més llargs i difícils, va ser el més utilitzat. A causa de la complexitat i dificultat del terreny, les tropes ocupants, van, en contra de llur voluntat, descuidar la seva vigilància…

L'Associació del camí de la Llibertat organitza cada any una caminada commemorativa oberta al públic la qual empra integralment el mateix recorregut : es pot obtenir informació i formular inscripcions a l'Oficina de turisme de Sant Girons o al portal de l'Associació.


Tanmateix cal recordar als candidats que han d'estar ben entrenats, ben equipats, en bona condició física i alhora acostumats a afrontar importants desnivells. De fet, aquesta dificultat apareix a la simple lectura de les dades descriptives de cada etapa que seguidament adjuntem : quilometratge, horaris i desnivell. Per a més informació al respecte recomanem fermament la lectura d'una obra, en dos idiomes, anglès i francès, escrita per un escossés, localment adoptat : Scott Goodall, qui us guia, pas a pas, per aquest emblemàtic sender.

Contacte :

Desitgem que tots els participants, siguin quins siguin, puguin en un, o altre moment, i malgrat la duresa del periple, conèixer l'intensa emoció, barreja entranyable d'admiració i compassió, al moment de fer coincidir llur pas amb la petjada d'aquells homes, dones i infants molts joves o d'edat avançada, aquells que en condicions molt més difícils, i en altres temps, van emprar el perillós sender de l'esperança : vet aquí el profund desig dels membres de la nostra Associació.

Igualment ens plau recordar que, amb tres o quatre anys d'antelació, durant la "Retirada", molts Republicans espanyols, ferotgement perseguits per Franco, van trobar refugi al Couserans, emprant precisament aquests mateixos camins, aquest cop, però, en direcció contrària, en precàries condicions...

El trajecte :
Primera part : de Sant Girons al Refugi dels Estagnous

Primer dia : de Sant Girons al llogaret d'Aunac (766 m). Distància : 23 Km. Temps : unes 8 hores.
El punt de sortida es situa a l'entrada de la ciutat, a l'indret d'un antic pont de ferro (avui dia reemplaçat per un pont de ciment), el qual congr gava els fugitius durant l'ocupació. 100 m a dreta després de la benzinera Total, trobem l'actual urbanització de Beauregard ; a partir d'aquets indret, per pistes i senders ascendim gradualment per sobre els pobles d'Eycheil i Lacourt per desembocar a Alos i tot seguit al port d'Artigues situat a 800 m ; en aquell indret una estela recorda la tràgica mort d'un passador de 18 anys : Louis Barrau, capturat i assassinat pels Alemanys. Desprès es baixa fins al port d'Escots a 725 m per tornar a assolir els 760 m, terme de la primera etapa al llogaret d'Aunac.

Segon dia : d'Aunac (766 m) a la cabanya de Subera (1 499 m). Distància : 16 km : unes 6 hores.
Des d'aquest punt comencen les dificultats ; s'afronta l'alta muntanya i els seus majestuosos paisatges, mostres de paradís per bon temps però amb regust d'infern en la tempesta… ! Desprès de passar pel refugi d'Esbints, s'ascendeix al Coll de la Core (1 395 m) i seguidament es baixa per la carretera durant uns 300 m i, al primer revolt, agafem el sender a la dreta que ens condueix, passada la cabanya de Casabe, al coll de Soularil (1 579 m), i desprès a la cabanya de Subera (1 499 m) prop de la qual ens aturem per dormir (en tendes) ; el matí del següent dia, abans d'emprendre la marxa s'espera el segon grup que inicia la seva caminada al coll de la Core, persones que solament realitzen la segona part del recorregut.

Tercer dia : de la cabanya de Subera (1 499 m) al refugi dels Estagnous (2 245 m). Distància 13 km. Unes 8 hores.
La pendent s'endureix netament ; al cap de dues hores de pujada, s'arriba al pic de Lampau on una estela ret homenatge els seus tripulants anglesos d'un Halifax que va col•lidir contra la muntanya, el 19 de juliol 1945. Desprès un breu aturada, es continua l'ascensió cap el coll de Craberous (2 382 m) des d'on es baixa fins a la cabanya d'Espugue (2 110 m), i seguidament, passant per l'estany de Cruzous, s'ascendeix al Coll de Pecouch (2 494 m) abans de baixar fins al refugi dels Estagnous (2 245 m) on es passa la nit.

Segona part : del refugi dels Estagnous (2245 m) a Esterri d'Àneu

Quart dia : del refugi dels Estagnous (2 245 m) a Alos de Izil (1 200 m). Distància 20 km. Unes 7 hores.
Des del refugi, lloc de repòs apreciat durant la guerra, lloc que fou abandonat durant força temps i finalment totalment restaurat, es baixa primer a l'estang Rond (Estany Rodó) (1 229 m) abans d'ascendir a l'estang Long (Estany LLarg 2 125 m) ; desprès d'una llarga i penible ascensió, s'assoleix amb merescuda satisfacció, la frontera espanyola al coll de Claouère (2 500 m). Una interminable baixada ens condueix a les vores de la Noguera Pallaresa, des d'on ràpidament s'arriba a Alos d'Izil, final d'aquesta llarga caminada.


Just al costa, es situa Esteri d'Àneu, no lluny de la presó de Sort, la qual aquells temps, fou l'inevitable epíleg d'un llarg i perillós camí...